Entenent per oprimit a tot individu o grup desposseït del seu dret al diàleg, es proposa el TO com una ferramenta per a la comprensió i recerca d’alternatives davant problemes socials e interpersonals, és a dir, restaurar el diàleg entre els essers humans.”

Declaració de Principis del Teatre del Oprimit, Rio de Janeiro, 2004

 

El Teatre de l’Oprimit (TO) és una pràctica artística i pedagògica que es fonamenta en la ètica i la solidaritat. Comença a ser desenvolupat i sistematitzat pel brasiler Augusto Boal des dels anys 60 en diferents contexts sociopolítics de Latinoamèrica, extenent-se a Europa als 70 i a la resta del mon fins la actualitat. En paraules de Augusto Boal, l'objectiu del Teatre de l'Oprimit ès “humanitzar la Humanitat”, teatralitzar la realitat per comprendre-la i així poder transformar-la. D'aquesta manera, al teatralitzar el conflicte reconeixem que aquest existeix, li donem el protagonisme que mereix fent-lo visible i proper, davant la mirada de la societat o d'un grup social. La conseqüència és un canvi cap a una perspectiva més positiva, oberta i sobre tot, creativa. “El Teatre de les Oprimides ofereix a cadascun un mètode estètic per analitzar el seu passat en el context del seu present i poder inventar el seu futur, sense haver d’esperar per ell.”

 

En conclusió, es proposa el teatre com a política i com arma de liberació, on l'art és el llenguatge que decidim utilitzar per a preguntar-nos sobre la nostra realitat i activar el diàleg per a crear el futur que volem: el teatre com a plataforma d’assaig per a la transformació social.

 

 

 

 

 

En l’Arbre del Teatre de l'Oprimit s’esquematitza tot el bast treball que engloba el TO, on cada branca és el resultat d´explorar formes teatral que donaran resposta a les necessitats o situacions dels diferents contextos. 

 

 

 

 

 

• La primera forma teatral que es possa en pràctica, encara en Brasil, es el Teatre Periodístic, aquest parteix d'un anàlisi teatral de les notìcies de la premsa diària i dels mitjans de comunicació. Amb l'objectiu de desmitificar la pretesa imparcialitat dels mitjans de masses, criticant i qüestionant la ideologia dominant. 

 

• Treballant per a la Operació d'Alfabetizació Integral (amb Paulo Freire), a Perú, es desenvolupa el Teatre Imatge com a llenguatge del cos, aquesta modalitat ens mostra per una banda que la interpretació de lo que veiem depen de la subjectivitat de cadascun; i per altra banda fa visible l'imaginari social del grup, permetent identificar els temes sensibles: la imatge sintetitza el significat que li donem a una realitat. 

 

 

 

• El Teatre Invisible consisteix en la representació d'una escena que recrea una situació real, fora del context teatral: espai públic, cafetería, metro, mercat... on la gent no ès conscient que ès espectadora, amb l'objectiu de provocar el debat i diàleg sobre la situació representada. Aquesta tècnica fou desenvolupada a Argentina, en un context de dictadura on estaba censurat parlar de certs temes, que mitjançant el T.I. podien fer-se visibles. (Tornar visible lo invisible, fent invisible el mitjà -teatre-)

 

 

• Boal afirma que la primera paraula del vocabulari teatral ès el cos humà, principal font de só i moviment. (Corporación Otra Escuela, Colombia). L'arsenal de jocs i exercicis està sistematizat en categories que treballen amb els sentits: sentir lo que es toca, escoltar lo que se sent, observar lo que es mira, activar diversos sentits i la memoria dels sentits (entendre lo que es diu i s'escolta). Els exercicis ens permeten fer una reflexió física sobre una mateixa: conèixer el cos; mentres que els jocs treballen la expressivitat dels cossos com emissors i receptors de missatges. L´objectiu es aconseguir la desmecanització física e intelectual de les participants. 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• El Teatre Foro (TF) és un joc artístic basat en situacions reals, on personatges opressors i oprimits entren en conflicte en la defensa dels seus desitjos e interessos. En aquesta confrontació l´oprimit fracassa i al final de la representació es convida al públic espect-actor a entrar a escena, substituir a el/la protagonista (oprimit/da) i provar alternatives per al problema plantejat a l´escena. El TF ès una reflexió sobre la realitat des de l'escena i un assaig per a l'acció futura en la vida real.

 

• El Teatre Legislatiu ès un exercici de ciutadania teatral. Comença després d'un sessió de TF, quan a les propostes provades, es suma la recollida de propostes concretes en termes de iniciatives o modificacions de lleis. Aquestes seran enviades a les autoritats legisladores, requerint la implicació i coordinació amb altres agents locals pel seguiment de les iniciatives.

 

• L’Arco Iris del Desig és el resultat d’aplicar la metodologia del TO com a teràpia. Aquesta tècnica ens ajuda a clarificar els desitjos i la voluntat del protagonista projectant les seves veus, ens permet vore’ns a nosaltres mateix no com ú davant d'un espill, si no davant una mirada múltiple. Moltes voltes, les veus que ens limiten no estan a l'exterior sinó a l'interior.

 

• L’Estètica de l'oprimit (E.O) – Boal planteja que la estètica es la principal forma d'opressió actual: un constant flux d' imagens, sons i paraules que el sistema produeix i emet mitjançant ferramentes con els mitjans de comunicació: radio, tv, internet, etc, ens converteix i mantè en una postura de consumidor@s de conceptes i missatges que definen una realitat. La E.O. ens convida a convertir-nos en creadores i productores d'art i cultura, buscant projectar nostra própia representació de la realitat que veiem i vivim. Com? utilitzant els mitjans del pensament sensible (oblidat, desconectat, entrenat en lo concret) per incentivar el procès de metaforització, que ens ajude a comprendre la realitat representada i vivida, i al mateix temps ens permet desenvolupar les nostres propies opinions i una major autonomia. 

​